dimecres, 20 de desembre de 2017

Resum del debat sobre polítiques i propostes pel sistema sanitari organitzat pel Cercle de Salu

Representants dels principals partits participen en el debat sobre polítiques i propostes pel sistema sanitari organitzat pel Cercle de Salut

El passat 11 de desembre, representants dels principals partits polítics van participar en el debat: Polítiques de salut i propostes pel desenvolupament del sistema sanitari, que va organitzar el Cercle de salut. L’acte, que va tenir lloc a l’auditori de l’Edifici Docent Sant Joan de Déu, va servir per conèixer les propostes en matèria de salut dels diferents partits que es presenten a les eleccions del 21 de desembre.

Hi van participar: Marina Geli de Junts xCat, Alba Vergès d’ERC, Jorge Soler de C’s, Assumpta Escarp del PSC, Marta Ribas de CatComú-Podem, Santiago Rodríguez del PP i Eulàlia Reguant de la CUP.

El debat, que va transcórrer amb cordialitat, es va desenvolupar seguint dos blocs. En el primer, es van exposar les propostes relacionades amb la cobertura i el finançament, mentre que la segona part es va centrar en l’organització dels sistema i els resultats.

Tots els representants polítics van coincidir en que el sistema sanitari català és equitatiu i van valorar la seva gratuïtat i cobertura universal. Es va posar de relleu que és una peça clau de l’estat del benestar i que, en general, està ben valorat pels experts a nivell nacional i internacional.

En aquest primer bloc, la discussió es va centrar en si han d’estar cobertes pel sistema públic totes les noves prestacions (nous tractaments) i també en el futur del finançament.

Durant la segona part del col·loqui, el debat va girar especialment al voltant de la titularitat dels centres sanitaris i sobre la col·laboració publico privada. En aquest punt, els representants polítics van plantejar posicions clarament diferenciades: CUP i CatComu-podem a favor d’una titularitat únicament publica, mentre que la resta de formacions acceptaven com a part del sistema la col·laboració publico privada amb entitats sense ànim de lucre. 



Volem agrair al Dr. Ricard Bosch, el reso que ha fet del debat en el seu Blog, 


http://rbasalutigestio.blogspot.com.es/2017/12/debat-organitzat-pel-cercle-de-salut-al.html


Guió de l´acte

“POLÍTIQUES DE SALUT I PROPOSTES PER AL DESENVOLUPAMENT DEL SISTEMA SANITARI” Debat amb el grups polítiques . Eleccions 21 desembre 2017

-Consideracions prèvies.

1.- oportunitat del debat. Hi ha hagut debat en el si del cercle de salut respecte de si es deuria  o no fer aquest acte degut a la situació de excepcionalitat política  en la que estem immersos.
 -resum de les consideracions de la junta directiva:
Si es celebren les eleccions al final tindrem que optar per una formació política, que tindrà una representació parlamentaria, que  donarà suport a un  govern,  que aplicarà unes polítiques. Sembla raonable saber quines son les diferents opcions polítiques en l’àrea de la salut
- d’altre banda forma part de les  finalitats fundacionals  del cercle de salut. “Promoure la reflexió i el debat sobre les transformacions que cal dur a terme en el sistema sanitari de Catalunya”
2.- aquesta no serà una moderació asèptica. lligant a les nostres finalitats fundacionals.  El cercle de salut te opinió i posició sobre la situació del sistema sanitari, que bàsicament es pot resumir en 2 afirmacions: defensem un sistema sanitari públic i creiem que es necessari introduir reformes per reforçar-lo i modernitzar-lo.

  Introducció al debat:

El nostre sistema sanitari es una de les peces clau del estat del benestar i en general es ben valorat pels experts a nivell nacional i internacional i genera un alt consens politic. Malgrat les diferencies opcions polítiques ningú ha fet una proposta de canvi de le principals característiques del  model. Algunes d’aquestes característiques son:
1.- Sobre la cobertura: Tenim un sistema sanitari equitatiu, caracteritzat per la seva gratuïtat i cobertura universal.
2.- Sobre la eficiència. El sistema sanitari te uns costos unitaris mesurats en % sobre el PIB per sota de la mitjana de la OCDE i per tant, podem dir que en termes macroeconòmics es un sistema eficient
3.- Sobre la organització. Tenim una arquitectura institucional ben valorada pel experts,  basada en una planificació en base poblacional  i estructurada per nivells assistencials (atenció primària, hospitals basics i centres de referencia)..
4.- Sobre els resultats. El sistema sanitari te bons resultats mesurats en  esperança de vida i altres indicadors de mortalitat evitable,  i una bona acceptació social, sent  un dels servies públics mes ben valorats per la ciutadania.
Des de el cercle de salut fem una  valoració positiva sobre la situació del sistema sanitari  del nostre país,  però també creiem que es necessari introduir reformes per reforçar-lo. Es per aquest motiu que creiem que no hem de caure en la autocomplaença, i hem de reflexionar sobre les mancances dels sistema  i sobre les possibles mesures per modernitzar-lo.
El debat amb els representants de les diferents formacions polítiques potser una bona ocasió per fer aquesta reflexió  i conèixer de primera mà les propostes de cada partit.
Hem cregut que en lloc de plantejar-lo com una descripció oberta dels diferents programes, podria ser mes positiu enfocar-lo  al voltant de les  4 característiques mencionades anteriorment  i dividit en dos blocs. 
-         Primer bloc centrat en cobertura i finançament
-         Segon bloc centrat en organització i resultats.



PRIMER BLOC DEL DEBAT: COBERTURA I FINANÇAMENT . 45 minuts.  5 minuts per participant, mes 15 minuts per debat i preguntes.

1.-  La cobertura.Tenim un sistema sanitari caracteritzat per:  amplia cartera de serveis, gratuïtat, cobertura universal.

Elements per incorporar al debat. La cobertura com sabem té tres dimensions: qui està cobert, quines  prestacions estan cobertes i en quina proporció estan cobertes.
Han d’estar  totes les noves prestacions  cobertes?: Les noves prestacions (nous tractaments), diuen els experts que representen mes del  50% de l’increment del cost dels sistemes sanitaris i les noves molècules son cada vegada mes cares. Això representarà un important increment de costes els propers anys.  No totes les noves prestacions aporten un valor diferencial.
Ha d’estar tothom cobert? Els emigrants procedents de la unió europea obtenen el dret a l’assistència al nostre país pel fet d’esta empadronats. Cotitzen al seu país i consumeixen al nostre. Segons el  tribunal de cuentas de 230.000 pensionistes de la UE, nomes facturem l’assistència al seus països d’origen de 103.000.
Preguntes: Creuen que el sistema sanitari podrà seguir finançant tot, per a tots i de forma gratuïta?. El seu partit te prevista alguna modificació respecte de la cobertura?. 
. - Com pensen fer efectiva la llei d’universalització aprovada per unanimitat la passada legislatura?
-Tenen  alguna mesura prevista respecte de l’agencia d’avaluació de tecnologies per tal de que actuï con agent independent en la  valoració de incorporar nous tractaments?
-Tenen previst alguna modificació respecte del copagaments?

2.- Eficiència i finançamentEl sistema sanitari te uns costes unitaris mesurats en % sobre el PIB per sota de la mitjana de la OCDE.

Elements per incorporar al debat
La despesa publica sanitària a Catalunya serà  a l’any 2017 de 8.876 milions d’euros  (pressupost). Menys que la del 2011 que va ser 9.127 milions d’euros.
La despesa per càpita es (2017) de 1.192  euros per càpita. Media estatal 1.264.
La despesa sanitària a Catalunya representa un 5,2% sobre el  PIB català. A espanya la despesa sanitària publica representa un 6,5% sobre el PIB. La Media de la UE (15) es de 7,3.
Molts experts opinen que aquesta depesa en referencia al PIB per sota de la mitjana espanyola i europea es basa sobre tot en una  insuficient  dotació de recursos i en uns salaris dels professionals molt per sota de la mitjana europea.

Pregunta:
El seus partits tenen alguna proposta per millorar el finançament sanitari públic per tal de posar-lo a la mitjana espanyola o europea ?
En cas de que la seva proposta sigui la universalització de l’assistència i el finançament de totes els tractaments, tenen algun pla per finançar-ho?
Tenen alguna proposta per fer una millora salarial progressiva que ens apropi a la mitjana europea?

SEGON BLOC DEL DEBAT: LA ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA I ELS RESULTATS. 45 minuts.  5 minuts per participant, mes 15 minuts per debat i preguntes.

3.-  la organització. tenim una arquitectura institucional molt ben valorada per  totes les institucions nacionals e internacionals.

Elements per incorporar al debat
Tenim una macrogestió del sistema molt apreciada per tothom. Planificació en base poblacional, nivells assistencials ben definits, atenció primaria amb  funció  de “gatekeeper”, etc.
Tenim també una  microgestió  molt valorada . Professionals molt ben formats (uns del millor d’Europa) i  instal·lacions de alt nivell (un bon parc instal·lat en termes d’hospitals i  centres de primària).
Però tenim una mesogestió molt burocràtica .
-         Manca d’una governança dels centres independent
-         Organització dels centres cada vegada mes rígida i amb perduda de autonomia de gestió.  
-         Qüestionament de la col·laboració publico privada que forma part històricament del model sanitari catala.
-         Sistemes d’assignació econòmica en base quasi pressupostària,
-         polítiques de rrhh funcionarials,  etc.
-         No conec enquestes que valorin l’estat d’opinió dels professionals, però m’atreveixo a aventurar que no es precisament de molta satisfacció amb el sistema (organització i salaris)
-          
Pregunta: el seu partit te previst algun tipus de reforma del model organitzatiu dels centres sanitaris. ?
-creuen possible avançar en la desburocratització de la gestió. ?
-quina es la seva opinió sobre el model sanitari català basat en un rol del  CatSalut que actua com asseguradora publica, que compra serveis a una xarxa de proveïdors independents de diferent titularitat?.
- quina es la seva opinió  sobre l’autonomia de gestió dels centres, amb  una  governança no polititzada i amb implicació de la societat civil
- Creuen possible mantenir o avançar en la col·laboració publico privada o per el contrari creuen que el sistema ha de prestar serveis nomes amb medis propis.?.
-Creuen possible avançar en la desburocratització/desfuncionarització  de les polítiques de personal ?

4.- Resultats. El sistema sanitari te bons resultats, mesurat en esperança de vida i altres indicadors de mortalitat evitable. El sistema sanitari te una bona acceptació social i es un dels serveis públics mes ben valorats per la ciutadania

Elements per incorporar al debat :
Catalunya  i Espanya  estan  las 3ª en el ranking d’esperança de vida després de Japò i Suïssa.
Las tasses de mortalitat evitable també ens situen entre els primers països se la OCDE.
Els indicadors d’esperança de vida no estan relacionats únicament amb el sistema sanitari, sinó amb altres elements relacionats amb el estil de vida, etc. De fet al Lancet 2016 es publica un article que exposa que durant la crisis la esperança de vida s’ha incrementat a nivell estatal (disminució de la mortalitat cardiovascular, respiratòria i accidents de tràfic) malgrat la disminució de recursos sanitaris.
El sistema sanitari es el serveis públic millor valorat per la població (especialment l’atenció primària ).
El  64% del ciutadans opina que el sistema sanitari funciona bastant be (18%), o be però amb necessitat de reformes (46%)  (CIS 2015)
El percentatge de  ciutadans que opinen que el sistema funciona be ha caigut 5 punts en el últims 5 anys, passant d’un 23, 8 %, a un  18%
L’agencia d’avaluació de resultats cada vegada disposa de mes indicadors de resultats, alguns dels quals evidencien diferencies molt notables en els resultats entre les diferents centres. Exemple: diferencies entre centres en el tractament de recent nascuts de baix pes, diferencies en la mortalitat per ictus o per ICC, etc. Aquests resultats  deurien  incorporar-se a la presa de de decisions en l’assignació econòmica, carteres de serveis, sectorització del terciarisme, etc

Pregunta .  Els seus partits tenen alguna proposta relacionada amb  la orientació del sistema a la obtenció de resultats?
alguna proposta per assignar recursos en base a resultats o a l’aportació de valor (VBHC)?,
alguna proposta a redefinir la cartera de serveis d’alguns centres en base als resultats obtinguts?





diumenge, 3 de desembre de 2017

CAL FER ARA UN DEBAT SOBRE LES POLÍTIQUES DE SALUT?

La Junta directiva del CERCLE DE SALUT ha organitzat pel proper  11 de desembre un debat sobre polítiques de salut i desenvolupament del sistema sanitari entre les diferents candidatures que es presenten a les properes eleccions del 21-D

Aquesta iniciativa no ha estat absent de critiques de socis i no socis de la nostra entitat que es poden resumir en : "Aquestes eleccions no van d'això ".

Coincideixo amb l'excepcionalitat de les eleccions del 21-D per com s'han convocat, qui les ha convocat i en quina situació política es desenvoluparà la campanya electoral i es celebraran els comicis. També coincideixo en que l'objectiu principal de les forces democràtiques catalanistes -sobiranistes i no sobiranistes- ha de ser recuperar les institucions, deixar sense efecte l’article 155 i la intervenció econòmica de la Generalitat que ve de més lluny, aconseguir la llibertat dels Jordis i la dels consellers del govern empresonats i el retorn de l'exili del president Puigdemoint i dels consellers que estan amb ell (en el moment d'escriure aquestes línies el magistrat del Suprem encara no ha pres una decisió sobre la situació personal dels presos). I, en qualsevol cas, aconseguir l'arxiu de la "causa general" oberta contra els partidaris del procés que estan sent investigats.

Però també cal tenir en compte  que després d'aquestes eleccions es constituirà un Parlament, s'investirà un president i es  nomenarà un Govern, que hauran de legislar i governar, respectivament durant els propers quatre anys , sobre tots els àmbits que afecten la vida quotidiana dels catalans i el de la sanitat és especialment transcendent pels seus valors, pels béns jurídics fonamentals sobre els que incideix -vida, salut, integritat física-, per la seva incidència en la qualitat de vida dels ciutadans i pel seu impacte en els pressupostos de la Generalitat -gairebé el 40%.

Cal conèixer doncs com es plantegen les diferents opcions polítiques el futur de la sanitat pública i quines mesures pensen adoptar si reben el mandat de governar.

Aquesta passada i abruptament avortada legislatura vam assistir a l'adopció de mesures -les anomenades desprivatitzacions-  i el plantejament d’iniciatives legislatives -noves formes de gestió- que van generar controvèrsia en el sector sanitari. Des del Cercle vam alentar un debat que degut a les circumstàncies no va  resultar reeixit.

Ara tenim una oportunitat de debatre o si més no de conèixer les propostes que ens fan aquells que ens demanen el vot. Quan millor es pot debatre de polítiques sectorials que en el marc d'una campanya electoral?

Crec que a l'hora de dipositar el vot el 21-D a més de plantejar-nos quins són els grans objectius polítics  abans esmentats, també cal plantejar-nos  quines són les polítiques econòmiques i socials que se'ns proposen. En particular quin model de sistema sanitari.

Una sanitat petrificada  filla d'una concepció centralista, burocràtica i rígida del sistema sanitari, que redueix el concepte de lo públic a allò que es proveeix  des d'estructures administratives per  empleats públics i confon el servei públic amb la fórmula que s'adopta per a la seva gestió, és una opció tan legítima com la que defensa un sistema públic de salut descentralitzat, en el que es mantingui la col·laboració públic-privada, la diversitat en la provisió, i l'autonomia de gestió   i econòmic-financera dels centres.  Amb el nostre vot també estarem  decidint el 21-D quin model de sanitat volem que es desenvolupi.

És per tot això que considero del tot encertada la iniciativa de la nostra associació d’organitzar el debat del proper dia 11, sobre tot tenint en compte que una de les nostres finalitats fundacionals i raó de ser és : "Promoure la reflexió i el debat sobre les transformacions que cal dur a terme en el sistema de salut de Catalunya" (article 2. a) del Estatus de l'Associació CERCLE DE SALUT).

Espero que ens trobem l'11-D a les set de la tarda a l'Auditori de l'Hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues.

La Vall d'En Bas, 3 de desembre de 2017.


Francesc José María
Secretari del Cercle de Salut

dimarts, 24 d’octubre de 2017

El Cercle de Salut davant l’aplicació de l’article 155 de la constitució contra les institucions catalanes


Davant l’anunciada aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola amb les mesures proposades pel govern espanyol, sotmesa a l’aprovació del Senat en els propers dies, la Junta Directiva del Cercle de Salut vol manifestar:

1)      El  total recolzament al govern de Catalunya i al Parlament de Catalunya elegit democràticament i el més escrupolós respecte al mandat democràtic emanat de les urnes.

2)      El  més absolut rebuig a l’aplicació de l’article 155 CE i condemna  de la vulneració de la pròpia Constitució i de l’Estatut que suposa la adopció d’aquestes mesures. Alhora,  fa una crida per  trobar una sortida a l’actual situació política del país que doni una solució democràtica  al conflicte polític  d’una part cada cop més important de la societat catalana amb l’Estat espanyol, entenent que aquesta solució no pot basar-se en mesures repressives ni en la suspensió de l’autonomia catalana i la anihilació de les seves institucions democràticament escollides.

3)      El  suport i solidaritat amb els dirigents de les associacions cíviques sobiranistes empresonats i amb tots aquells que estan patint les conseqüències de l’actuació repressora de l’Estat, amb un record especial  per aquells conciutadans que van resultar lesionats l’1-O quan anaven a exercir el dret de vot.

4)      També  la solidaritat amb tots aquells dirigents polítics que es troben amenaçats de persecució penal : president de la Generalitat, consellers del govern, membres de la Mesa del Parlament,  diputats, alcaldes i regidors, etc… En particular, amb el conseller de Salut i alts càrrecs del Departament i del Servei Català de Salut  que poden veure’s afectats personalment i professionalment per les mesures que en aplicació de l’esmentat article s’acabin adoptant.

5)      La greu  preocupació pel futur del nostre sistema públic de salut per les conseqüències negatives que, en el seu cas,  puguin derivar-se dels canvis en l’orientació en les polítiques públiques de salut  i el nostre compromís amb la preservació i defensa  del nostre model sanitari.


Barcelona, 23 d’octubre de 2017