dimecres, 22 de març de 2017

NECESSITAT URGENT DE PREVENIR LES CONDUCTES DE RISC PER LA SALUT

Avui dia les conductes de risc per la salut estan perfectament identificades. Són comportaments que  causen malalties cròniques greus, sovint irreparables,  després d’un  temps de latència variable, en gairebé tots els que les tenen. Són el tabaquisme, el consum excessiu de begudes alcohòliques, la drogoaddicció, la  mala alimentació associada a la falta d’exercici físic i les pràctiques sexuals sense protecció. Solen iniciar-se en l’adolescència i empitjoren durant l’edat adulta, i tenen en comú la seva  capacitat addictiva.

Una de les conseqüències d’aquestes conductes és que determinen a la curta o a la llarga la necessitat d’atenció sanitària, habitualment repetida, amb un cost econòmic elevat, associada amb una notable disminució de la productivitat dels que les practiquen, amb un impacte negatiu per a les seves famílies i amb una reducció considerable de l’expectativa de vida. Algunes d’aquestes conductes com és el cas de l’alcoholisme, tenen  conseqüències negatives sobre altres persones, com són la violència de gènere i ser causa d’accidents laborals i de circulació viaria, que comporten morbilitat i mortalitat en altres persones.

No hi ha dubte que sense intervencions legislatives, polítiques i educatives orientades a impedir aquestes conductes, no es frenarà la seva incidència amb la simple atenció sanitària. S’ha vist clarament en el cas del tabaquisme que només amb  les recomanacions dels metges de no fumar no es va aconseguir la reducció del nombre de fumadors en els països occidentals, fins que es van aplicar un conjunt de mesures, que anaven des de la prohibició de fumar en llocs públics i l’augment del preu del tabac, a les campanyes en els mitjans de comunicació orientades a convèncer als més joves de que fumar no era atractiu ni modern.

Hauríem de disposar de dades objectives i actuals de quina es la magnitud d’aquest problema en el nostre medi, i de quin és el cost econòmic que comporta, tant en reducció de l’expectativa de vida, com de cost sanitari i d’efectes col·laterals, de cada una de les conductes de risc per la salut, per poder dissenyar campanyes de prevenció que tinguin un impacte real sanitari i econòmic. Fins ara només se n’han fet per reduir la incidència del tabaquisme i per minimitzar els inconvenients en matèria de salut de la drogoaddicció intravenosa. Aquestes intervencions han tingut força èxit i han sorgit per iniciativa dels serveis sanitaris, seguides per iniciatives legislatives. Ara ha arribat l’hora de plantejar la prevenció radical del consum excessiu i imprudent de begudes alcohòliques, amb mesures legislatives que incloguin l’augment del preu de les begudes de més graduació i la limitació del espais de consum, i mesures policials per evitar les reunions per consumir alcohol al carrer, així com una política educativa a l’escola i a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials que fomentin la idea que beure alcohol en excés no és cool, no és “xulo”, i que comporta molts perills, per la salut i per la teva integritat física.

Els metges i demes sanitaris haurien de ser la punta de llança d’un projecte transformador, que posi  la prevenció per davant de la reparació, com hem fet, des de fa moltíssim anys, en la prevenció de les malalties infeccioses amb les vacunes. Hauria de ser aquest un dels objectius del Cercle de Salut, crear opinió sobre la urgència d’aquest tema,  fomentar la investigació sobre mètodes de prevenció i examinar els resultats dels que s’han assajat en altres indrets per assolir aquest objectiu, i finalment obrir un debat seriós sobre les mesures que s’haurien d’introduir en els propers anys.

Miquel Bruguera

7 de març de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu Comentari