dimarts, 4 d’abril del 2017

Per no perdre la salut, guanyem en orientació a resultats

Els resultats constitueixen el valor públic. Si no parlem de resultats res acaba tenint sentit en la discussió de les polítiques públiques de salut, perquè el contracte social que fa que les persones contribueixin solidàriament a disposar d’uns serveis sanitaris de finançament públic no s’hauria de basar en qui percep les retribucions i de qui són els recursos sinó en com es resolen els problemes de salut que les persones individualment no poden afrontar o evitar.
En els darrers temps estem distrets en uns debats molt focalitzats en si les estructures són d’uns colors o uns altres –coses que jo pensava superades el segle passat- i podríem córrer el perill de perdre el Nord si el que ens interessa és només això, i no la salut de la població i els resultats dels serveis. Com a mostra empírica, en el text de l’Avantprojecte de llei de formes de gestió de l’assistència sanitària a càrrec de fons públics la paraula “salut” només surt en l’accepció institucional (Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut, departament competent en matèria de salut...), o la paraula “resultats” només surt una vegada i referida a resultats econòmics, mentre que la paraula “control” i les seves derivades surten 19 vegades. Aquest avantprojecte ve a establir les condicions per les quals unes entitats queden reconegudes com a proveïdores estables –o a vegades inclús s’ha dit exclusives- de la sanitat pública. Com a contribuent esperaria que alguna d’aquestes condicions tingui a veure amb els resultats dels serveis que donen aquestes entitats.
Les experiències d’autonomia de gestió en l’àmbit sanitari –recordo quan fins i tot es parlava d’adhocràcia- que es van impulsar a Catalunya, aprofitant una realitat d’iniciativa i voluntat de col·laboració de la societat civil, eren una oportunitat extraordinària de posar el focus amb l’important, els resultats, tot i la complexitat que això representa. S’han fet passes importants en aquesta línia (contractes a totes les línies amb objectius lligats al Pla de salut, avaluació, Central de Resultats, Informes de Salut...). És un capital sobre el que podem progressar i que ens facilita el guiatge de l’orientació a resultats en qualsevol decisió.
De resultats en podem parlar  a diferents nivells. Des de la perspectiva poblacional, hem d’estar orgullosos d’haver reduït la mortalitat a Catalunya el 20% en els darrers 10 anys (-30% en malalties cardiovasculars, -15% en càncer en homes i -7% en dones, -60% en accidents de trànsit). Això és atribuïble en part als èxits de l’atenció sanitària, gràcies als coneixements, la tecnologia i l’aparició de nous tractaments, però també és degut a l’actuació d’altres sectors i les actituds preventives adoptades per les persones. I també hem de saber reconèixer que aquesta tendència no s’ha estroncat per la crisi en termes generals, però sí que es veuen a venir dificultats en col·lectius més vulnerables que repercuteixen en la seva salut. Quant a la percepció de la salut i el temps viscut amb bona salut, els indicadors fins ara també són bons.
Des de la perspectiva dels resultats dels serveis sanitaris, tenim les dades de la Central de Resultats. Encara té molt per polir però és diamant en brut per uns serveis que s’orientin a resultats. I hauria de ser el millor antídot dels atacs demagògics d’opacitat del nostre sistema sanitari. A tall d’exemple, podem veure que dels hospitals que tenen una mortalitat per sota la mitjana entre 2013 i 2015, de forma estadísticament significativa, tenim privats amb ànim de lucre (General de Catalunya, Clínica del Vallès, Sagrat Cor), privats sense afany de lucre (Sant Rafael, Sant Pau) i públics de diferents tipologies (Dos de Maig, Moisés Broggi, Parc de Salut Mar, Hospital Terrassa i Clíniques de l'Ebre). En un altre indicador de resultats, com és el de la mortalitat en GRDs de baixa mortalitat, l’Hospital d’Igualada destaca com el que es comporta millor que el conjunt de Catalunya de forma estadísticament significativa els anys 2014 i el 2015. Si mirem un indicador d’eficiència com és la raó de funcionament estàndard (que ens compara l’estada mitjana real dels hospitals segons GRD amb l’esperada segons el conjunt de Catalunya), trobem 4 hospitals que tots els anys es situen entre el 10% que obté millors resultats: un privat sense afany de lucre (Sant Joan de Déu de Esplugues) i tres públics de diferent forma jurídica (Dos de Maig, Viladecans i Berga). Però aquí, un altre cop, més important que jutjar si els d’un color són millors que els d’un altre, el que ens diuen els resultats és que els centres amb millors resultats es troben repartits entre els diferents tipus d’entitats i el que encara és més important és que en tots els casos trobem referents dels quals aprendre. També podríem veure si els que tenen resultats més febles mostren una dinàmica de millora. Aquests dos focus són els que ens haurien d’interessar, aprendre dels millors i aconseguir que millorin els que no tenen tan bons resultats.
També des de la perspectiva dels serveis sanitaris, l’avaluació per comparació ha desenvolupat experiències i eines de benchmarking que han estat molt útils i que han aconseguit ajudar a la gestió clínica interna dels equips assistencials.
Així mateix, hi ha iniciatives sorgides des de la gestió clínica, d’abast inclús internacional com la del International Consortium for Health Outcomes Measurement, amb un treball fi d’anàlisi de resultats sobre determinats processos assistencials. Una iniciativa que sembla pot donar molt de si per avançar encara més en l’orientació a resultats incorporant clarament una perspectiva professional.
Si la salut és el Nord, la brúixola són els resultats. Tenim camí per recórrer i bagatge que ens pot ajudar. Vigilem de no perdre’ns pel pedregar!

Josep Fusté

Membre del Cercle de Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu Comentari