Els resultats
constitueixen el valor públic. Si no parlem de resultats res acaba tenint
sentit en la discussió de les polítiques públiques de salut, perquè el
contracte social que fa que les persones contribueixin solidàriament a disposar
d’uns serveis sanitaris de finançament públic no s’hauria de basar en qui
percep les retribucions i de qui són els recursos sinó en com es resolen els
problemes de salut que les persones individualment no poden afrontar o evitar.
En els darrers
temps estem distrets en uns debats molt focalitzats en si les estructures són
d’uns colors o uns altres –coses que jo pensava superades el segle passat- i podríem
córrer el perill de perdre el Nord si el que ens interessa és només això, i no
la salut de la població i els resultats dels serveis. Com a mostra empírica, en
el text de l’Avantprojecte de llei de formes de gestió de l’assistència
sanitària a càrrec de fons públics la paraula “salut” només surt en l’accepció
institucional (Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut,
departament competent en matèria de salut...), o la paraula “resultats” només
surt una vegada i referida a resultats econòmics, mentre que la paraula “control”
i les seves derivades surten 19 vegades. Aquest avantprojecte ve a establir les
condicions per les quals unes entitats queden reconegudes com a proveïdores
estables –o a vegades inclús s’ha dit exclusives- de la sanitat pública. Com a
contribuent esperaria que alguna d’aquestes condicions tingui a veure amb els
resultats dels serveis que donen aquestes entitats.
Les experiències
d’autonomia de gestió en l’àmbit sanitari –recordo quan fins i tot es parlava d’adhocràcia-
que es van impulsar a Catalunya, aprofitant una realitat d’iniciativa i
voluntat de col·laboració de la societat civil, eren una oportunitat
extraordinària de posar el focus amb l’important, els resultats, tot i la
complexitat que això representa. S’han fet passes importants en aquesta línia
(contractes a totes les línies amb objectius lligats al Pla de salut, avaluació,
Central de Resultats, Informes de Salut...). És un capital sobre el que podem
progressar i que ens facilita el guiatge de l’orientació a resultats en
qualsevol decisió.
De resultats en
podem parlar a diferents nivells. Des de
la perspectiva poblacional, hem d’estar orgullosos d’haver reduït la mortalitat
a Catalunya el 20% en els darrers 10 anys (-30% en malalties cardiovasculars,
-15% en càncer en homes i -7% en dones, -60% en accidents de trànsit). Això és
atribuïble en part als èxits de l’atenció sanitària, gràcies als coneixements,
la tecnologia i l’aparició de nous tractaments, però també és degut a
l’actuació d’altres sectors i les actituds preventives adoptades per les
persones. I també hem de saber reconèixer que aquesta tendència no s’ha
estroncat per la crisi en termes generals, però sí que es veuen a venir
dificultats en col·lectius més vulnerables que repercuteixen en la seva salut.
Quant a la percepció de la salut i el temps viscut amb bona salut, els
indicadors fins ara també són bons.
Des de la
perspectiva dels resultats dels serveis sanitaris, tenim les dades de la
Central de Resultats. Encara té molt per polir però és diamant en brut per uns
serveis que s’orientin a resultats. I hauria de ser el millor antídot dels
atacs demagògics d’opacitat del nostre sistema sanitari. A tall d’exemple,
podem veure que dels hospitals que tenen una mortalitat per sota la mitjana
entre 2013 i 2015, de forma estadísticament significativa, tenim privats amb
ànim de lucre (General de Catalunya, Clínica del Vallès, Sagrat Cor), privats
sense afany de lucre (Sant Rafael, Sant Pau) i públics de diferents tipologies
(Dos de Maig, Moisés Broggi, Parc de Salut Mar, Hospital Terrassa i Clíniques
de l'Ebre). En un altre indicador de resultats, com és el de la mortalitat en
GRDs de baixa mortalitat, l’Hospital d’Igualada destaca com el que es comporta
millor que el conjunt de Catalunya de forma estadísticament significativa els anys
2014 i el 2015. Si mirem un indicador d’eficiència com és la raó de
funcionament estàndard (que ens compara l’estada mitjana real dels hospitals
segons GRD amb l’esperada segons el conjunt de Catalunya), trobem 4 hospitals
que tots els anys es situen entre el 10% que obté millors resultats: un privat
sense afany de lucre (Sant Joan de Déu de Esplugues) i tres públics de diferent
forma jurídica (Dos de Maig, Viladecans i Berga). Però aquí, un altre cop, més
important que jutjar si els d’un color són millors que els d’un altre, el que
ens diuen els resultats és que els centres amb millors resultats es troben
repartits entre els diferents tipus d’entitats i el que encara és més important
és que en tots els casos trobem referents dels quals aprendre. També podríem
veure si els que tenen resultats més febles mostren una dinàmica de millora.
Aquests dos focus són els que ens haurien d’interessar, aprendre dels millors i
aconseguir que millorin els que no tenen tan bons resultats.
També des de la
perspectiva dels serveis sanitaris, l’avaluació per comparació ha desenvolupat
experiències i eines de benchmarking que han estat molt útils i que han
aconseguit ajudar a la gestió clínica interna dels equips assistencials.
Així mateix, hi ha
iniciatives sorgides des de la gestió clínica, d’abast inclús internacional com
la del International Consortium for Health Outcomes Measurement, amb un treball
fi d’anàlisi de resultats sobre determinats processos assistencials. Una
iniciativa que sembla pot donar molt de si per avançar encara més en l’orientació
a resultats incorporant clarament una perspectiva professional.
Si la salut és el
Nord, la brúixola són els resultats. Tenim camí per recórrer i bagatge que ens
pot ajudar. Vigilem de no perdre’ns pel pedregar!
Josep Fusté
Membre del Cercle
de Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu Comentari