Amb motiu de l’inici del tràmits per aprovar
l’Avantprojecte de llei sobre fórmules de gestió de l’assistència sanitària, l’
autoanomenada “marea blanca de Catalunya” han tornat a cridar a la mobilització
per considerar que aquesta llei suposa una “involució que intenta alterar
definitivament el model sanitari català”. De moment el que ha aprovat el govern
és la memòria preliminar d’aquest Avantprojecte que pretén regular diferents
procediments de contractació de la prestació de serveis sanitaris finançats amb
fons públics a càrrec del Servei Català de la Salut.
Sense que serveixi de precedent i per raons
segurament que molt diverses a les que poden esgrimir aquestes marees,
coincideixo en que el projecte pot suposar una involució del model de
concertació sanitària en el que s’ha fonamentat el nostre sistema sanitari
públic des de la Llei General de Sanitat.
La quàdruple diferenciació dels instruments de
concertació/contractació segons la naturalesa pública –distingint entre les que
tenen la consideració de mitjà propi de la Generalitat de les que no- o privada – distingint entre les que tenen
afany de lucre de las que no en tenen o
pertanyen a l’anomenada economia social - de les entitats prestadores de serveis, suposa al meu entendre una “involució” del
model que fins ara s’havia sustentat en
un sistema de concertació únic per a totes les entitats amb independència de la seva naturalesa, tipologia o dependència.
La meva postura crítica amb l’Avantprojecte de
llei és ben coneguda en el sector salut i per les autoritats sanitàries.
Algunes de les reflexions que m’han fet posicionar en contra de la projectada
norma són les següents :
1) La proposta del Govern limita la capacitat de decisió de les entitats proveïdores que tenen la
consideració de mitjà propi de la Generalitat i és un pas més cap a la
uniformització del sistema, diluint dues
de les seves característiques essencials : l’autonomia de gestió dels centres i
la diversitat de la provisió.
2) No té sentit la diferenciació entre entitats sense o amb
afany de lucre si el sistema tarifari i de
preus públics serà el mateix i les normes d’acreditació per poder formar part
de les xarxes que composen el Sistema
Integral Sanitari d’utilització pública (SISCAT) que s’aplicaran a totes les
entitats, amb independència de la seva naturalesa i ànim, també seran les mateixes. I
3) La pròpia història del model sanitari
català que s’ha construït en base a un sistema de concertació únic.
Recentment la associació empresarial Alianza
de la Sanidad Privada Española (ASPE) ha
afegit un nou argument sol·licitant al defensor del poble que interposi un
recurs d’inconstitucionalitat contra la llei valenciana sobre acció concertada
per a la prestació de serveis a les persones en l’àmbit sanitari cosina germana
de l’Avantprojecte de llei català, amb el que coincideix en l’exclusió de les
entitats privades amb afany de lucre del
sistema de concertació no contractual, per presumpta vulneració dels principis
constitucionals de jerarquia normativa i d’igualtat de tracte i no
discriminació.
Les “marees” segur que no comparteixen cap de
les meves reflexions, la seva consideració de que l’Avantprojecte de llei
suposa una “involució” té més a veure en
la seva visió de que tot allò que sona a privat fa pudor de sofre, oblidant que
la col·laboració público-privada també ha estat un dels pilars del nostre
sistema públic del que tant ens enorgullim.
Per finalitzar només dir que així como les
marees són fenòmens geològics provocats per la Lluna, les marees blanques són
fenòmens sociològics provocats per idees llunàtiques, però al igual que
aquelles quan són vives poden posar en perill edificis i la integritat de persones properes a la costa,
aquestes si arribessin a vivificar podrien posar en perill l’edifici del sistema sanitari públic català i la salut
dels ciutadans que hi són atesos.
Francesc José María Sánchez
Advocat
Secretari del Cercle de Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu Comentari