Representants
dels principals partits participen en el debat sobre polítiques i propostes pel
sistema sanitari organitzat pel Cercle de Salut
El passat 11 de desembre, representants dels principals partits
polítics van participar en el debat: Polítiques
de salut i propostes pel desenvolupament del sistema sanitari, que va
organitzar el Cercle de salut. L’acte, que va tenir lloc a l’auditori de l’Edifici
Docent Sant Joan de Déu, va servir per conèixer les propostes en matèria de
salut dels diferents partits que es presenten a les eleccions del 21 de
desembre.
Hi van participar: Marina Geli de Junts xCat, Alba Vergès d’ERC, Jorge
Soler de C’s, Assumpta Escarp del PSC, Marta Ribas de CatComú-Podem, Santiago
Rodríguez del PP i Eulàlia Reguant de la CUP.
El debat, que va transcórrer amb cordialitat, es va desenvolupar
seguint dos blocs. En el primer, es van exposar les propostes relacionades amb
la cobertura i el finançament, mentre que la segona part es va centrar en l’organització
dels sistema i els resultats.
Tots els representants polítics van coincidir en que el sistema
sanitari català és equitatiu i van valorar la seva gratuïtat i cobertura universal.
Es va posar de relleu que és una peça clau de l’estat del benestar i que, en
general, està ben valorat pels experts a nivell nacional i internacional.
En aquest primer bloc, la discussió es va centrar en si han d’estar
cobertes pel sistema públic totes les noves prestacions (nous tractaments) i
també en el futur del finançament.
Durant la segona part del col·loqui, el debat va girar especialment al
voltant de la titularitat dels centres sanitaris i sobre la col·laboració
publico privada. En aquest punt, els representants polítics van plantejar
posicions clarament diferenciades: CUP i CatComu-podem a favor d’una
titularitat únicament publica, mentre que la resta de formacions acceptaven com
a part del sistema la col·laboració publico privada amb entitats sense ànim de
lucre.
http://rbasalutigestio.blogspot.com.es/2017/12/debat-organitzat-pel-cercle-de-salut-al.html
Guió de l´acte
“POLÍTIQUES DE SALUT I PROPOSTES PER AL DESENVOLUPAMENT DEL
SISTEMA SANITARI” Debat amb el grups polítiques . Eleccions 21 desembre 2017
-Consideracions prèvies.
1.- oportunitat del debat. Hi ha hagut
debat en el si del cercle de salut respecte de si es deuria o no fer aquest acte degut a la situació de
excepcionalitat política en la que estem
immersos.
-resum de les consideracions de la junta
directiva:
Si es celebren les eleccions al
final tindrem que optar per una formació política, que tindrà una representació
parlamentaria, que donarà suport a
un govern, que aplicarà unes polítiques. Sembla raonable
saber quines son les diferents opcions polítiques en l’àrea de la salut
- d’altre banda forma part de
les finalitats fundacionals del cercle de salut. “Promoure la reflexió i
el debat sobre les transformacions que cal dur a terme en el sistema sanitari
de Catalunya”
2.- aquesta no serà una moderació asèptica. lligant a les nostres
finalitats fundacionals. El cercle de
salut te opinió i posició sobre la situació del sistema sanitari, que
bàsicament es pot resumir en 2 afirmacions: defensem un sistema sanitari públic
i creiem que es necessari introduir reformes per reforçar-lo i modernitzar-lo.
Introducció al debat:
El nostre sistema sanitari es una
de les peces clau del estat del benestar i en general es ben valorat pels
experts a nivell nacional i internacional i genera un alt consens politic. Malgrat
les diferencies opcions polítiques ningú ha fet una proposta de canvi de le
principals característiques del model. Algunes
d’aquestes característiques son:
1.- Sobre la cobertura: Tenim un sistema sanitari equitatiu, caracteritzat
per la seva gratuïtat i cobertura universal.
2.- Sobre la eficiència. El sistema sanitari te uns costos unitaris
mesurats en % sobre el PIB per sota de la mitjana de la OCDE i per tant, podem dir que en termes macroeconòmics es un
sistema eficient
3.- Sobre la organització. Tenim una arquitectura institucional ben
valorada pel experts, basada en una planificació en base poblacional i estructurada per nivells assistencials
(atenció primària, hospitals basics i centres de referencia)..
4.- Sobre els resultats. El sistema sanitari te bons resultats mesurats en esperança de vida i altres indicadors de
mortalitat evitable, i una bona
acceptació social, sent un dels servies
públics mes ben valorats per la ciutadania.
Des de el cercle de salut fem una valoració positiva sobre la situació del sistema sanitari del nostre país, però també creiem que es necessari introduir reformes per reforçar-lo. Es per aquest motiu
que creiem que no hem de caure en la autocomplaença, i hem de reflexionar sobre les mancances dels
sistema i sobre les possibles mesures
per modernitzar-lo.
El debat amb els representants de
les diferents formacions polítiques potser una bona ocasió per fer aquesta
reflexió i conèixer de primera mà les
propostes de cada partit.
Hem cregut que en lloc de
plantejar-lo com una descripció oberta dels diferents programes, podria ser mes
positiu enfocar-lo al voltant de les 4 característiques mencionades
anteriorment i dividit en dos
blocs.
-
Primer bloc centrat en cobertura i finançament
-
Segon bloc centrat en organització i resultats.
PRIMER BLOC DEL DEBAT: COBERTURA I FINANÇAMENT . 45 minuts. 5
minuts per participant, mes 15 minuts per debat i preguntes.
1.- La
cobertura.Tenim un sistema sanitari caracteritzat per: amplia cartera de serveis, gratuïtat, cobertura
universal.
Elements per incorporar al debat. La
cobertura com sabem té tres dimensions: qui està cobert, quines prestacions estan cobertes i en quina
proporció estan cobertes.
Han d’estar totes les noves
prestacions cobertes?: Les noves prestacions (nous tractaments), diuen els
experts que representen mes del 50% de
l’increment del cost dels sistemes sanitaris i les noves molècules son cada
vegada mes cares. Això representarà un important increment de costes els
propers anys. No totes les noves
prestacions aporten un valor diferencial.
Ha d’estar tothom cobert? Els emigrants
procedents de la unió europea obtenen el dret a l’assistència al nostre país
pel fet d’esta empadronats. Cotitzen al seu país i consumeixen al nostre.
Segons el tribunal de cuentas de 230.000
pensionistes de la UE, nomes facturem l’assistència al seus països d’origen de
103.000.
Preguntes: Creuen que el sistema sanitari podrà seguir finançant tot, per a tots i
de forma gratuïta?. El seu partit te prevista alguna modificació respecte de la
cobertura?.
. - Com pensen fer efectiva la
llei d’universalització aprovada per unanimitat la passada legislatura?
-Tenen alguna mesura prevista respecte de l’agencia
d’avaluació de tecnologies per tal de que actuï con agent independent en
la valoració de incorporar nous
tractaments?
-Tenen previst alguna modificació
respecte del copagaments?
2.- Eficiència i finançament. El sistema sanitari te uns costes
unitaris mesurats en % sobre el PIB per sota de la mitjana de la OCDE.
Elements per incorporar al debat
La despesa publica sanitària a
Catalunya serà a l’any 2017 de 8.876
milions d’euros (pressupost). Menys que la del 2011 que va
ser 9.127 milions d’euros.
La despesa per càpita es (2017)
de 1.192 euros per càpita. Media estatal
1.264.
La despesa sanitària a Catalunya
representa un 5,2% sobre el PIB català.
A espanya la despesa sanitària publica representa un 6,5% sobre el PIB. La
Media de la UE (15) es de 7,3.
Molts experts opinen que aquesta
depesa en referencia al PIB per sota de la mitjana espanyola i europea es basa
sobre tot en una insuficient dotació de recursos i en uns salaris dels
professionals molt per sota de la mitjana europea.
Pregunta:
El seus partits tenen alguna proposta per millorar el finançament sanitari
públic per tal de posar-lo a la mitjana espanyola o europea ?
En cas de que la seva proposta sigui la universalització de l’assistència i
el finançament de totes els tractaments, tenen algun pla per finançar-ho?
Tenen alguna proposta per fer una millora salarial progressiva que ens apropi
a la mitjana europea?
SEGON BLOC DEL DEBAT: LA ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA I ELS RESULTATS. 45 minuts. 5
minuts per participant, mes 15 minuts per debat i preguntes.
3.- la organització. tenim una
arquitectura institucional molt ben valorada per totes les institucions nacionals e
internacionals.
Elements per incorporar al debat
Tenim una macrogestió del sistema
molt apreciada per tothom. Planificació en base poblacional, nivells
assistencials ben definits, atenció primaria amb funció
de “gatekeeper”, etc.
Tenim també una microgestió
molt valorada . Professionals molt ben formats (uns del millor d’Europa)
i instal·lacions de alt nivell (un bon
parc instal·lat en termes d’hospitals i
centres de primària).
Però tenim una mesogestió molt burocràtica
.
-
Manca d’una
governança dels centres independent
-
Organització
dels centres cada vegada mes rígida i amb perduda de autonomia de gestió.
-
Qüestionament
de la col·laboració publico privada que forma part històricament del model
sanitari catala.
-
Sistemes
d’assignació econòmica en base quasi pressupostària,
-
polítiques de
rrhh funcionarials, etc.
-
No conec
enquestes que valorin l’estat d’opinió dels professionals, però m’atreveixo a
aventurar que no es precisament de molta satisfacció amb el sistema
(organització i salaris)
-
Pregunta: el seu partit te previst algun tipus de reforma del model
organitzatiu dels centres sanitaris. ?
-creuen possible avançar en la
desburocratització de la gestió. ?
-quina es la seva opinió sobre el
model sanitari català basat en un rol del
CatSalut que actua com asseguradora publica, que compra serveis a una
xarxa de proveïdors independents de diferent titularitat?.
- quina es la seva opinió sobre l’autonomia de gestió dels centres,
amb una
governança no polititzada i amb implicació de la societat civil
- Creuen possible mantenir o avançar
en la col·laboració publico privada o per el contrari creuen que el sistema ha
de prestar serveis nomes amb medis propis.?.
-Creuen possible avançar en la desburocratització/desfuncionarització de les polítiques de personal ?
4.- Resultats. El sistema sanitari te bons resultats, mesurat en
esperança de vida i altres indicadors de mortalitat evitable. El sistema
sanitari te una bona acceptació social i es un dels serveis públics mes ben
valorats per la ciutadania
Elements per incorporar al debat :
Catalunya i Espanya estan las 3ª en el ranking d’esperança de vida
després de Japò i Suïssa.
Las tasses de mortalitat evitable
també ens situen entre els primers països se la OCDE.
Els indicadors d’esperança de
vida no estan relacionats únicament amb el sistema sanitari, sinó amb altres
elements relacionats amb el estil de vida, etc. De fet al Lancet 2016 es
publica un article que exposa que durant la crisis la esperança de vida s’ha
incrementat a nivell estatal (disminució de la mortalitat cardiovascular, respiratòria
i accidents de tràfic) malgrat la disminució de recursos sanitaris.
El sistema sanitari es el serveis
públic millor valorat per la població (especialment l’atenció primària ).
El 64% del ciutadans opina que el sistema
sanitari funciona bastant be (18%), o be però amb necessitat de reformes
(46%) (CIS 2015)
El percentatge de ciutadans que opinen que el sistema funciona
be ha caigut 5 punts en el últims 5 anys, passant d’un 23, 8 %, a un 18%
L’agencia d’avaluació de
resultats cada vegada disposa de mes indicadors de resultats, alguns dels quals
evidencien diferencies molt notables en els resultats entre les diferents
centres. Exemple: diferencies entre centres en el tractament de recent nascuts
de baix pes, diferencies en la mortalitat per ictus o per ICC, etc. Aquests
resultats deurien incorporar-se a la presa de de decisions en l’assignació
econòmica, carteres de serveis, sectorització del terciarisme, etc
Pregunta . Els seus partits tenen
alguna proposta relacionada amb la
orientació del sistema a la obtenció de resultats?
alguna proposta per assignar recursos en base a resultats o a l’aportació
de valor (VBHC)?,
alguna proposta a redefinir la cartera de serveis d’alguns centres en base
als resultats obtinguts?