dimarts, 6 de febrer del 2018

Situació actual de la sanitat pública a Catalunya arrel de l’aplicació del 155


Transcorreguts més de tres mesos des de l’inici de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, alguns pensen que la imposició d’aquesta mesura extrema per part de l’Estat no ha tingut conseqüències sobre la gestió de les nostres institucions i del nostre sistema sanitari. És cert que les diverses alteracions no s’han traduït en una afectació del correcte funcionament dels serveis sanitaris, però és evident i inqüestionable que sí s’ha alterat el normal funcionalment de la Generalitat. La gestió del dia a dia s’ha vist alentida per l’obligatorietat de realitzar un major nombre de tràmits burocràtics i el seguiment de circuits enrevessats. Una bona mostra d’aquest fenomen és la imposició de la signatura de les declaracions responsables per part dels òrgans de contractació i de la intervenció en totes les actuacions administratives d’entrega de béns o prestacions de serveis. En aquestes declaracions s’ha d’assegurar que la despesa no té relació amb cap activitat il·legal ni contrària a decisions dels tribunals. Fins al moment s’han realitzat gairebé 24.000 declaracions per la comprar d’equipament, medicaments, material mèdic, ...
D’altra banda, per tramitar expedients per signatura de la ministra, s’ha de traslladar la informació prèviament al secretari general de Sanitat i a la subsecretària de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Donat el poc coneixement del sistema sanitari català i els procediments que operen en el nostre entorn institucional i administratiu, és habitual la petició addicional d’informes, generant una major càrrega de feina i un alentiment dels processos.  En aquesta mateixa línia, l’aprovació per part del Consell de Ministres, que substitueix les reunions del Govern de la Generalitat, està reservada a expedients estrictament necessaris qualificats com vitals i imprescindibles, i  ha de seguir un procediment encara més llarg.
La intervenció no només es queda en l’aprovació i tramitació a nivell dels departament i del Govern, va més enllà afectant a la celebració de les reunions dels òrgans de govern de els diferents entitats públiques. En molts casos, la celebració d’aquestes reunions requereixen l’autorització del Ministeri, amb la capacitat de censura prèvia les ordres del dia, i d’una censura posterior amb l’obligació d’enviament dels acords assolits. A tall d’exemple, hi ha la reunió del Ple del Consell de Direcció del CatSalut que es volia celebrar a finals del mes de novembre i que es va haver d’anar posposant per imposició del Ministeri, per la seva disconformitat amb alguns dels temes incorporats a l’ordre del dia i per la data de celebració.
En aquest marc, l’endarreriment de projectes, la paralització de contractes i inversions, el bloqueig de recursos i comptes, i la necessitat de noves autoritzacions per la realització de pagaments, és el que estan caracteritzant la gestió del dia a dia del nostre sistema sanitari.
Darrera d’aquesta valoració genèrica de la situació hi ha un conjunt d’actuacions i institucions concretes que s’estan veient afectades per l’aplicació de l’article 155. El Ministeri no ha considerat oportú  tramitar i/o signar convenis relacionats amb la vigilància epidemiològica en relació amb les infeccions respiratòries agudes, el xarampió, la rubèola, la parotiditis i les arbovirosis, la recerca i el desenvolupament de vacunes contra la sida, o la prevenció i control de la tuberculosi.



Pel que fa a les inversions, s’ha vist afectat el manteniment i l’evolució d’instruments com la recepta electrònica (400.000 usuaris diaris), llistes d’espera, urgències i farmàcia,  l’inici de les obres del CAP Florida i l’adquisició d’un TAC al CAP d’Igualada, entre d’altres.
Davant d’aquesta situació, a tall d’exemple, persones com el senyor Enric Millo, delegat del Govern a Catalunya, encara afirmen que l’aplicació del 155 ha portat a la reactivació de la Generalitat i el desbloqueig de despeses socials, tal com va fer el passat diumenge a Catalunya Ràdio. Vostès creuen que el bloqueig injustificat de recursos per entitats com la Fundació Arrels o l’Agència de Salut Pública de Barcelona per la prevenció, assistència i tractament les drogodependències, o la Fundació Ajuda i Esperança es correspon amb aquesta valoració?
Tots aquests expedients que impliquen despesa,  tenien la partida pressupostària reservada en el pressupost 2017. Les activitats s’han realitzat però les entitats han hagut d’assumir les despeses quan esperaven rebre el finançament del Departament de Salut. Així doncs, durant el 2018, s’hauran d’assumir les despeses de l’any en curs i de l’any 2017.
Darrera la decisió del Ministeri de bloquejar la tramitació d’aquests i altres expedients, costa identificar motius polítics i/o estratègics, cosa que ens porta a especular al voltant de tres possibles explicacions. La primera seria la voluntat de l’Estat de deixar patent la seva intervenció, “que es noti que som nosaltres els que manem. La segona seria la manifesta manca de coneixement de l’Executiu i de l’Administració de l’Estat del funcionament del sistema sanitari català. I en darrer lloc, la no voluntat d’assumir la responsabilitat que porta implícita la presa de decisions amb el govern. El més probable és que les decisions presses pel Ministeri des de l’aplicació del 155 vinguin motivades per una combinació d’aquests tres elements.
Prèviament a l’excepcionalitat del 155, el Govern de la Generalitat i l’Estat, tenien obertes diversos fronts de conflictivitat, en el que ambdues institucions defensaven posicions contraposades. Un dels casos més significatius d’aquesta situació és la suspensió de la Llei d'universalització de l'assistència sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut per part Tribunal Constitucional a l’espera de la resolució del procés negociació bilateral. L’estat espanyol va proposar un procediment de negociació bilateral d’alguns preceptes de la llei 9/2017, fet que el govern de Catalunya va acceptar ja que en cas contrari s’interposava el  recurs davant del TC. Aquesta negociació és impossible actualment. Altres exemples d’aquesta situació són l’elaboració i aprovació del decret de prescripció infermera o l’aprovació d’un nou reglament del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, que pretén transformar l’òrgan en una Conferència Sectorial, modificant el caràcter d’òrgan de coordinació previst a la Llei de cohesió.
En conclusió, en el context d’excepcionalitat que implica no disposar de Govern i trobar limitades les nostres atribucions, el Departament continua treballant per garantir l’atenció sanitària a la ciutadania. Les qüestions estratègiques les continuo compartint amb el Conseller Comín, que durant el seu mandat ha demostrat un compromís ferm amb el mandat rebut, treballant per construir un sistema sanitari de qualitat, més equitatiu i just.
Ara que sembla que podria estar a prop, la formació d’un Govern i que, si l’Estat compleix la seva promesa, es suspendria l’aplicació del 155, seria ingenu creure que aquesta suspensió portarà un retorn a la normalitat. La intervenció econòmica iniciada durant el mes de setembre de l’any passat i renovada a finals del mes de desembre, continuarà. Al mateix temps, la por a la utilització del 155 sobrevolarà sobre la Generalitat i els polítics que l’encapçalin a través de l’amenaça personal i permanent. La por, tal com deia el passat diumenge Antoni Vives al diari Ara, passarà a ser un instrument de control de les nostres institucions. Tot i la constitució d’un nou Govern, res tornarà a ser com abans.

Josep Maria Argimon

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu Comentari